TIA, [THIA] s.

Germana del pare, de la mare, o muller de l'oncle.

"... que can nos casam ab la Reyna dona Lienor sa tia, que anch no us deren terra ne haver ab ella...."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 345

"... e dementre que entre si combatents parlasen la .j. a l altre, conague Hector que aquell era cosi seu, fill de sa thia, a ell conjunt en linea de sanch."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XV, 6.102